Obra: Rims dispersos
Premi: Rafael Forns, Catedràtic de la Universitat de Madrid. Quadre a l’oli original.
Tema: Poesia de tema lliure
Càrrec:
Obra: Recull
Premi: Marquès de Camps, Senador del Regne. Objecte d’art.
Tema:
Càrrec:
Place and date : 1 maig 1859
Place and date : Saló del Consell de Cent, 13 maig 1860
Place and date : Saló de Cent de la Casa Consistorial de Barcelona, 5 maig 1961
Place and date : Ateneo Català, 4 maig 1862
Place and date : Gran sala de Cent de la Casa de la Ciutat, 3 maig 1863
Place and date : Jardí Clemencia Isaura, 5 maig 1864
Place and date : Saló de Cent de la Casa de la Ciutat, 7 maig 1865
Place and date : Saló de Cent de la casa de la ciutat, 6 maig 1866
Place and date : Saló de Cent de la Casa de la Ciutat, 5 maig 1867
Place and date : Saló del Consell de Cent, 3 maig 1868
Place and date : 30 juny 1868
Place and date : 2 maig 1869, Llotja de Mar
Place and date : Sala de contractes de Llotja, 1 maig 1870
Place and date : Sala de contractes de la Llotja, 7 de maig 1871
Place and date : Sala de contractes de la llotja, 5 de maig de 1872
Place and date : 1872
Place and date : Sala de contractes de la llotja, 5 maig 1873
Place and date : 1873
Place and date : Sala de contractes de la Llotja, 3 maig 1874
Place and date : 1874
Place and date : 6 maig 1875
Place and date : Gran sala de la Llotja, 2 maig 1875
Place and date : 1875
Place and date : Gran sala de la Llotja, 7 maig 1876
Place and date : 1876
Place and date : 1 setembre 1876
Place and date : Teatre Principal, 6 maig 1877
Place and date : 1877
Place and date : 28 abril 1878
Place and date : 26 maig 1878
Place and date : Sala d'espectacles del Gran Teatre del Liceu, 5 maig 1878
Place and date : 1878
Place and date : Col·legi de Sant Mateu, 3 setembre 1878
Place and date : Saló de Cent de la Casa Consistorial, 24 setembre 1879
Place and date : Casino familiar del Putxet, 14 abril 1879
Place and date : Sala d'espectacles del Teatre de Santa Creu, 4 maig 1879
Place and date : 1879
Place and date : 12 maig 1879
Place and date : 24 juliol 1879
Place and date : 1, 2 i 3 setembre 1879
Place and date : 1 setembre 1879
Place and date : Abril 1880
Place and date : 11 novembre 1880
Place and date : 25 juliol 1880
Place and date : Gran sala de la Llotja, 2 maig 1880
Place and date : 1880
Place and date : 25 agost 1880
Place and date : Saló-Teatre Camps Elisis, 12 setembre 1880
Place and date : Gran sala de la Llotja, 1 maig 1881
Place and date : 1881
Place and date : Gran sala de la Llotja, 7 maig 1882
Place and date : 4 maig 1882
Place and date : 25 agost 1882
Place and date : Gran sala de la Llotja, 6 maig 1883
Place and date : Teatre Euterpe
Place and date : Gran sala de la Llotja, 4 maig 1884
Place and date : Salón de la Carretera
Place and date : Gran Sala de la Llotja, 3 maig 1885
Place and date : 1885
Place and date : 10 juliol 1886, Jardins de l'Hospital
Place and date : Gran sala de la Llotja, 2 maig 1886
Place and date : 1886
Place and date : 25 juny 1886
Place and date : 1887
Place and date : Gran sala de la Llotja, 1 maig 1887
Place and date : 1887
Place and date : 25 desembre 1887
Place and date : Ateneu Arenyenc, 16 agost 1888
Place and date : 1889
Place and date : Sala del Palau de Belles Arts, 27 maig 1888
Place and date : 4 maig 1888
Place and date : 1888
Place and date : 1889
Place and date : Gran sala de la Llotja, 5 maig 1889
Place and date : 1889
Place and date : 27 abril 1890
Place and date : Gran sala de contractacions de la Llotja, 11 maig 1890
Place and date : 1890
Place and date : 16 agost 1890
Place and date : Gran sala de contractacions de la Llotja, 17 maig 1891
Place and date : 1891
Place and date : 18 setembre 1892
Place and date : Gran Sala de contractacions de la Llotja de Barcelona, 8 maig 1892
Place and date : 1892
Place and date : 6 novembre 1892
Place and date : Gran Sala de contractacions de la Llotja de Barcelona, 7 maig 1893
Place and date : 30 juliol 1893
Place and date : Gran sala de la Llotja del Mar, 6 maig 1894
Place and date : 1894
Place and date : 4 novembre 1894
Place and date : Gran Sala de la Llotja, 5 maig 1895
Place and date : 1895
Place and date : Sala gran de la Llotja de Mar. 3 maig 1896
Place and date : Teatre Líric, 17 agost 1896
Place and date : 1896
Place and date : Setembre 1896
Place and date : Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona
Place and date : Sala gran de la Llotja del Mar, 3 maig 1897
Place and date : 1897
Place and date : Sala gran de la Llotja del Mar, 1 maig 1898
Place and date : 1898
Place and date : Sala de la Llotja, 8 maig 1899
Place and date : 1899
Place and date : 13 maig 1899, Camps Elisis de Lleida
Place and date : Gran Sala de la Llotja de Mar, 6 maig 1900
Place and date : 1900
Place and date : Gran sala de la Llotja del Mar, 5 maig 1901
Place and date : 7 abril 1901
Place and date : 10 juliol 1902
Place and date : 24 setembre 1902
Place and date : 8 setembre 1902
Place and date : 16 agost 1902
Place and date : setembre 1902
Place and date : 11 novembre 1902
Place and date : Gran sala de la Llotja del Mar, 3 maig 1903
Place and date : 15 setembre 1903
Place and date : 10 juliol 1904
Place and date : 15 agost 1904
Place and date : 19 juny 1904
Place and date : Gran sala de la Llotja del Mar, 1 maig 1904
Place and date : 3 juliol 1904
Place and date : 25 agost 1904
Place and date : 24 setembre 1904
Place and date : 15 agost 1905
Place and date : Gran sala de la Llotja del Mar, 7 maig 1905
Place and date : 16 agost 1905
Place and date : 7 juliol 1905
Place and date : 15 agost 1906
Place and date : Gran Sala de la Llotja del Mar, 6 maig 1906
Place and date : Teatre Quevedo 9 setembre 1906
Place and date : 15 agost 1906
Place and date : Maig 1906
Place and date : 15 agost 1907
Place and date : Gran Sala de la Llotja de Mar, 12 maig 1907
Place and date : Gener 1907
Place and date : 9 setembre 1907, Monestir de Sant Cugat del Vallès
Place and date : 15 agost 1908
Place and date : Casa de la Ciutat, 3 maig 1908
Place and date : 16 agost 1908
Place and date : 3 d'octubre 1909
Place and date : 15 agost 1909
Place and date : Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona
Place and date : Gran sala de la Llotja de Mar, 9 maig 1909
Place and date : 11 maig 1909
Place and date : Gran sala de la Llotja de Mar, 1 maig 1910
Place and date : 15 agost 1911
Place and date : Gran sala de la Llotja de Mar, 7 maig 1911
Place and date : 15 agost 1912
Place and date : Claustre del col·legi de les Escoles Pies, 27 maig 1912
Place and date : Gran sala del Palau de la Música Catalana, 5 maig 1912
Place and date : 19 maig 1912
Place and date : 15 agost 1913
Place and date : Gran sala del Palau de la Música Catalana, 4 maig 1913
Place and date : 15 agost 1914
Place and date : Gran sala del Palau de la Música Catalana, 3 maig 1914
Place and date : 24 juliol 1914
Place and date : 30 de juliol
Place and date : Sala del Palau de la Música, 2 maig 1915
Place and date : juliol 1915
Place and date : Teatre Buenos Aires
Place and date : Teatre Conservatori, 29.08.1915
Place and date : 24 setembre 1916
Place and date : Sala gran del Palau de la Música Catalana, 7 maig 1916
Place and date : 10 setembre 1916
Place and date : 27 agost 1916
Place and date : Casal Tradicionalista, 25 juliol 1916
Place and date : Sala del Palau de la Música Catalana, 6 maig 1917
Place and date : Palau de la Música catalana, 21 octubre 1917
Place and date : 8 de desembre de 1917
Place and date : 8 desembre 1917
Place and date : 29 de juliol de 1917
Place and date : 30 de juliol de 1917
Place and date : Palau de la Música, 6 maig 1918
Place and date : Casino Aretsana, 10 setembre 1918
Place and date : 10 febrer 1918
Place and date : Teatre Clavé, 28 juliol 1918
Place and date : Gran sala del Palau de la Música Catalana, 4 maig 1919
Place and date : 12 i 13 octubre 1919
Place and date : 7 setembre 1919
Place and date : 14 setembre 1919
Place and date : Gran sala del Palau de Belles Arts, 2 maig 1920
Place and date : 22 agost 1920
Place and date : Teatre Jou, 26 setembre 1920
Place and date : Gran sala del Palau de la Música Catalana, 1 maig 1921
Place and date : 24 d'abril de 1921
Place and date : 25 octubre 1921
Place and date : Gran sala del Palau de la Música Catalana, 7 maig 1922
Place and date : 30 agost 1922, Teatre Conservatori de Manresa
Place and date : 28 gener 1923
Place and date : 6 maig 1923, Sala del Palau de la Música Catalana
Place and date : Acadèmia de Ciències de l'Havana, 6 maig 1923
Place and date : Teatre Conservatori, Manresa, 23 agost 1923
Place and date : 1923
Place and date : Tolosa, 4 abril 1924
Place and date : 17 abril 1926
Place and date : Balneari Termes Orion, del 23 al 25 de maig.
Place and date : 16 juny 1929
Place and date : 27 juliol 1930
Place and date : Palau de la Música Catalana, 8 maig 1932
Place and date : 10 setembre 1933
Place and date : 28 maig 1933
Place and date : 9 de setembre de 1934
Place and date : Palau de la Música Catalana, 5 maig 1935
Place and date : 1 setembre 1935, Teatre Conservatori de Manresa
Place and date : Centre Català, 4 maig 1941
Place and date : Teatre Ideal, 3 maig 1942
Place and date : Teatre Municipal, 16 maig 1943
Place and date : Òpera de Montpeller, 19 maig 1946
Place and date : Hoare Memorial Hall, Church House, Westminster, 11 setembre 1947
Place and date : 5 juliol 1947
Place and date : 14 setembre 1947
Place and date : Gran Amfiteatre de la Sorbona, 7 novembre 1948
Place and date : Teatre Sodre, 11 setembre 1949
Place and date : 1950
Place and date : Palau dels Reis de Mallorca, 24 setembre 1950
Place and date : 22 juliol 1951
Place and date : Museum of Modern Art de Nova York, 5 octubre 1951
Place and date : Palau de Belles Arts, 7 desembre 1952
Place and date : Teatre Municipal de Caracas, 13 setembre 1953
Place and date : Facultat de Medicina, 7 novembre 1954
Place and date : Teatre Nacional de San José, 8 maig 1955
Place and date : Palau de Belles Arts de Mèxic, 8 setembre 1957
Place and date : Teatre Independencia, 8 novembre 1958
Place and date : Torre dello Sperone, 6 gener 1959
Place and date : Gran Amfiteatre de la Sorbona, 14 juny 1959
Place and date : Facultat de Medicina, 11 setembre 1960
Place and date : Torre de l'Esperó, 6 gener 1960
Place and date : Teatre Selva, 10 setembre 1961
Place and date : Teatre Municipal de Santiago, 26 agost 1962
Place and date : Teatre Solís de Montevideo, 20 octubre 1963
Place and date : Palau dels Reis de Mallorca, 27 setembre 1964
Place and date : Amfiteatre de la Sorbona, 17 octubre 1965
Place and date : 23 setembre 1966
Place and date : Teatre Municipal, 11 setembre 1966
Place and date : Masia de Joan Arús, 7 de maig
Place and date : Sala Sant Jordi de Saint Georges, 13 octubre 1967
Place and date : Escola Cantonal de Freudenberg, 20 octubre 1968
Place and date : Teatre Degollado, 19 octubre 1969
Place and date : Universitat de Tübingen, 25 octubre 1970
Place and date : Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Lliure de Brussel·les, 22 octubre 1971
Place and date : Universitat de Ginebra, 29 octubre 1972
Place and date : Auditori del Museu Nacional d'Antropologia, 11 novembre 1973
Place and date : Teatre Municipal, 26 octubre 1975
Place and date : Palau de Rumine de la Universitat de Lausana, 10 octubre 1976
Place and date : Aula Magna de la Universitat de Munic, 23 octubre 1977
Dades fundació: Badalona, 1907-1936
Dades fundació: Lleida, 1862 - actualitat
Dades fundació: Manresa, 1870 - 1936
Dades fundació: 1943
Dades fundació: Manresa, 1934 - 1939(?)
Dades fundació: Sallent, 1898(?) - ?
Dades fundació: Sant Feliu de Codines, 1898 - ?
Dades fundació: 1 gener 1857
Dades fundació: 1876 - ?
Dades fundació: 1899 - 1914
Dades fundació: 1921 - ?
Dades fundació: Manresa, 1916 - 1936
Dades fundació: 1884 - ?
Dades fundació: Girona, 1872-1903.
Dades fundació: La Bisbal d'Empordà, 1905(?) - 1912(?)
Dades fundació: Terrassa, 23 d’agost de 1879 - act.
Dades fundació: Sant Sadurní d'Anoia, 1908 - act.
Dades fundació: 1884 - actualment
Dades fundació: 1860-1872
Dades fundació: Fundat el 1862
Dades fundació: 1865
Dades fundació: 1865 - ?
Dades fundació: El Masnou, 1884 - ?
Dades fundació: Igualada, 1863 - 1939 i 1977 - actualitat
Dades fundació: 1880 - 1939
Dades fundació: Sant Martí de Provençals, 1873 - ?
Dades fundació: Manresa, 1848 - 1999
Dades fundació: Tarragona, 1863 - ?
Dades fundació: 1840 - act.
Dades fundació: 1911 - ?
Dades fundació: 1863-1990
Dades fundació: Barcelona, 1904 - 1990
Dades fundació: Manresa, 1906 - act.
Dades fundació: Entitat catalana amb seu a Wallisellen, fundada el 1963 per aplegar els residents catalans a Suïssa.
Amb especial influència a la zona de parla alemanya, organitzà els Jocs Florals del 1968, a Zuric, i patrocinà els de Ginebra (1972). Duu a terme diverses activitats i publica el watch replicas uk butlletí “Plançó”.
Dades fundació: Buenos Aires, 1908 - 1940
Dades fundació: 1926 - act.
Dades fundació: 1940
Dades fundació: Manresa, 1912 - 1923
Dades fundació: Granollers, 1880 - actualitat
Dades fundació: El Masnou, 1876 - act.
Dades fundació: 1862 - ?
Dades fundació: 1856 -
Dades fundació: Fundat el 1848 amb el nom: Societat Jovial Vicense, el qual es canvià el 1864.
Dades fundació: Empresa privada fundada per Antoni Soler a Mèxic durant el seu exili que oferí mecenatge en diversos Jocs Florals.
Dades fundació: 1948 - 1955
Dades fundació: 1906-1937
Dades fundació: 1908 - 1959
Dades fundació: Manresa, 1903 (?) - ?
Dades fundació: Manresa, 1903 (?) - ?
Dades fundació: Les Borges Blanques, 1912-1917
Dades fundació: Asunció, 1914 - actualitat
Dades fundació: 14 abril 1945 - actualitat.
Dades fundació: 14 abril 1945 - act.
Dades fundació: 1882 - actualitat
Dades fundació: 1881 - actualitat
Dades fundació: 1946
Dades fundació: 2 març 1902 - act.
Dades fundació: 1906
Dades fundació: 1878 - ?
Dades fundació: Octubre 1901 - ?
Dades fundació: 1894 - ?
Dades fundació: Badalona, 1901 - 1921
Dades fundació: Cornellà de Llobregat, 1905 - ?
Dades fundació: 1927 - act.
Dades fundació: El Masnou, 1881 - act.
Dades fundació: Esplugies de Llobregat, 1906 - act.
Dades fundació: L'Alguer, 1952 -1985
Dades fundació: Reus, 1859 - actualitat
Dades fundació: 1876 - actualitat.
Dades fundació: Manresa, 24 d'abril de 1905 - actualitat
Dades fundació: Manresa, 1922 - actualitat
Dades fundació: 1906 - 1910
Dades fundació: Vic, 1862
Dades fundació: 1884 - act.
Dades fundació: 19 març 1879 - Actualitat
Dades fundació: 1860
Dades fundació: Creat l'any 1947, va funcionar fins el 1977.
Dades fundació: 1988-1989
Dades fundació: Fundat l'any 1949, es denominà Círculo Nacional durant la primera postguerra, fins que va recuperar el seu nom original l'any 1949.
Dades fundació: Palma, 1907 - 1936
Dades fundació: Barcelona, 1876(?)
Dades fundació: Rosselló, 1923 - Actualitat
Dades fundació: 1939
Dades fundació: 1940
Dades fundació: Badalona, 1904 - 1908
Dades fundació: 1940
Dades fundació: 1953
Dades fundació: 1864 - 1890
Dades fundació: 1898-1939
Dades fundació: 1812 - actualment
Dades fundació: 1822 - actualitat
Dades fundació: Berga, 1905 - 1907
Dades fundació: Barcelona, 1876 - 1985
Dades fundació: Mataró, 1876-1877
Dades fundació: 1874 - 1939
Dades fundació: 1883-1895
Dades fundació: 1950
Dades fundació: 1910-1939
Dades fundació: 1967
Dades fundació: 1952
Dades fundació: ca. 1894 - ?
Dades fundació: Manresa, setembre de 1903 - ?
Dades fundació: 1879 - act.
Dades fundació: Barcelona, 1913-1939
Dades fundació: Granollers 1917-1920
Dades fundació: Barcelona, la Barceloneta, 1919 - 1923.
Dades fundació: 1901 - 1917
Dades fundació: Sueca, 1952
Dades fundació: Badalona, 1869 - 1869 i 1878 - 1936
Dades fundació: 1902-1902
Dades fundació: ? - ?
Dades fundació: El Masnou, 1907 - act.
Dades fundació: 1869-1875
Dades fundació: Vic, 1863
Dades fundació: Entitat formada per joves mataronins
Dades fundació: Valls, 1880-1881
Dades fundació: Barcelona, 31 octubre 1903 - 18 gener 1907; 6 febrer 1907 a juliol del 1909 (amb el nom de Matralla); 13 maig 1922 - 11 setembre 1923.
Dades fundació: Capellades, 1905-1907
Dades fundació: 1841-1842
Dades fundació: Calaf, 1902
Dades fundació: Tortosa, 1919 - 1921
Dades fundació: Barcelona, 1901-1936
Dades fundació: La Barceloneta, 1902(?)
Dades fundació: Secció humorística de l'Ateneu Tarragoní de la Classe Obrera
Dades fundació: 1884
Dades fundació: Societat humorística del barri de la Barceloneta
Dades fundació: Manresa, 1906 - 1916
Dades fundació: 1936 - 1967
Dades fundació: Països Catalans, 1916-1923
Dades fundació: 1906 - act.
Dades fundació: Manresa, 1901 - act.
Dades fundació: 1930-1938
Dades fundació: Roda de Ter, 1946 - ?
Dades fundació: 1901-1902
Dades fundació: Reus, 19 abril 1952-11 setembre 1986
Dades fundació: (1849-1881)
Dades fundació: (??-1868)
Dades fundació: 1833 - ?
Dades fundació: 1869 - ?
Dades fundació: Barcelona, 1895 - 1935
Dades fundació: 1862 - act.
Dades fundació: Perpinyà, 6 juny 1906 - 1921
Dades fundació: 6 de juny de 1906 - 1921
Dades fundació: 1852 - act.
Dades fundació: 1858 - 1939
Dades fundació: Barcelona, 1869 - actualitat
Dades fundació: 1860 - 1883
Dades fundació: 1875 - 1880(?)
Dades fundació: 1870-act.
Dades fundació: Gràcia, 1854 - 1936
Dades fundació: 1945
Dades fundació: 1891 - 1936
Dades fundació: 1910-1917
Revista fundada per Cosme Vidal després de la desaparició de la revista Occitània. Catalònia donava a cada número un fulletó que havia de formar la Biblioteca Catalònia. Al primer número del setmanari hi anava un retrar d'Emili Guanyavents, reproducció d'una escultura de Cèsar Cabanes i un article de Cosme Vidal (signat ara amb un altre pseudònim, Pere Fort) en honor del poeta d'Alades i Voliaines. A Catalònia foren publicats treballs literaris de Plàcid Vidal, Joan Puig i Ferrater, Joan Oller i Rabassa, Xavier Viura, Emili Guanyavents i d'altres, a més dels del director de la revista, Josep Aladern.
Catalunya Literària va ser una revista catalana sobre els jocs florals i la literatura, amb l'objectiu de donar visibilitat i rellevància a una modalitat artística que s'estava perdent de forma irremeiable en la societat del segle xx. El cos de la revista s'iniciava sempre amb una o dues pàgines de propaganda pròpia de la regió, així com les últimes, que donava pas a informació sobre els Jocs Florals, concursos i els seus guanyadors, juntament amb el fragment que havien presentat al certamen. A la revista els lectors també trobaven una dedicatòria a autors reconeguts de Catalunya i informació sobre altres expressions artístiques com el teatre o la música, entre d'altres.
Revista publicada a Barcelona entre 1903 i el 1905. Va ser fundada el 15 de gener de 1903 sota la direcció de Josep Carner i Puig-Oriol, el qual es mantindrà en aquest càrrec fins al final de la revista, al 30 de maig de 1905. La revista va publicar un total de 46 números ininterromputs.
Es tractava d'una revista d'aproximadament 45 pàgines que recollia en cada un dels seus números poesies, relats breus i capítols de novel·les que tenien seguiment en els números posteriors. La revista també incloïa en les seves pàgines finals, informacions relacionades amb l'actualitat literària. Es va originar en un punt molt important en l'evolució de la cultura catalana: la transició del Modernisme al Noucentisme.
Va començar a publicar-se a partir de l'any 1913. Suposava la tercera etapa del setmanari que va començar l'any 1910 amb el nom de “La Cataluña”, dirigida, durant la primera generació, per Joan Torrendell, i per Miquel dels Sants Oliver a partir de 1911, a la segona generació del setmanari.Aquestes dues primeres etapes van deixar 274 publicacions, totes elles en castellà. L'etapa final de la revista, a diferència de les dues anteriors, va ser publicada en català, i és així com va canviar el seu nom de “Cataluña” a “Catalunya”. El canvi de nom i d'idioma va anar acompanyat d'un canvi en la direcció, que va passar a estar a càrrec de Josep Carner. Aquesta última capçalera de la revista, la qual va fer un total de 99 publicacions, va trobar la seva fi el 26 de desembre de 1914.
Catalunya va servir com a ajut per forjar el grup d'intel·lectuals que formaven Josep Carner i alguns dels redactors més propers a ell (Jaume Bofill i Mates, Emili Vallès, Joan Alzina i Melis, i Joan Llongueras).
Magazín publicat a Barcelona (1918 - juny del 1936).
Aparegué mensualment fins el desembre del 1931. Després d’una interrupció de cinc mesos, tornà a sortir com a trimestral. Fou dirigit per Josep Carner (1918), Ignasi Folch i Torres (1919-24) i Carles Soldevila. Vinculat a l’Editorial Catalana, el 1924 se'n féu càrrec Antoni López i Llausàs. L’àmplia llista d’escriptors i d’il·lustradors que hi col·laboraren revela l’eclecticisme intel·lectual i polític de la revista. El relleu de les fotografies, dels gravats i l’atenció a l’actualitat general li donaren un estil europeu. Des del 1932 s’hi accentuà el caire de modernitat: més importància a la imatge i al color, a les planes publicitàries, a l’exotisme; es destaca el número especial sobre l’art d’avantguarda (hivern del 1934).
L'Eco de Sitges és un dels setmanaris locals més antics de Catalunya, s'edita i es distribueix a Sitges des de l'1 de març de 1886.
Al llarg de la seva història va mantenir una línia editorial canviant, depenent de la situació política del moment. En el període de la Restauració va ser una publicació de tall liberal. A partir de 1919 es va alinear amb la dretana Unió Monàrquica Nacional. La publicació va arribar a ser propietat del polític Eduard Aunós durant algun temps.
Des de 1930 va ser una publicació bilingüe.Després de la proclamació de la Segona República el diari va adoptar una línia editorial republicana, arribant a adoptar el subtítol «Diari republicà independent». Deixaria de publicar-se a finals d'aquest mateix any, suspès després dels fets de octubre de 1934. A la seva desaparició va ser succeït per La Tribuna.
Fou primer un setmanari i després un diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, que va néixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Calvell. Aparegué com a alternativa a La Veu de Catalunya, presentant una tendència catalanista republicana de centre. Al cap d'un any el setmanari esdevingué diari, sota la direcció de Francesc Rodón. Des de l'11 de maig de 1906 al 14 d'abril de 1918 es publicaren 4.603 números, ocupant el segon lloc per durada dins la història de la premsa catalana.
La publicació va entrar en crisi quan es tancaren els pactes entre el catalanisme republicà i el radicalisme de Lerroux, de cara a les eleccions del 1914. Aquesta crisi es va allargar fins al 1918, moment en què va tancar. De 1906 fins al 1910, El Poble Català destacà per la publicació d'una biblioteca literària homònima d'autors nacionals i estrangers amb 19 títols que va adquirir gran ressò. Eugeni d'Ors hi assajà el Glossari i el pseudònim Xènius, i hi col·laboraren, entre altres, Pompeu Fabra i Joan Maragall.
Setmanari publicat entre el 1912 i el 1917, dirigit per Francesc Curet.
Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea. Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona: la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc. Hi col·laboraren Alexandre Plana, Apel·les Mestres, Adrià Gual, Ambrosi Carrion i Rafael Marquina, entre els més assidus. Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani.
Setmanari bilingüe publicat a la ciutat de Girona dedicat a la literatura, a l'art i a les ciències. També dóna espai a les notícies locals, sobretot a les culturals.
Revista de caràcter quinzenal vinculada a l'activitat de la Joventut Nacionalista de Granollers
Periòdic setmanal catalanista de Badalona que va publicar 854 números entre 1899 i 1919. A partir del número 27 es presenta com a «Portantveu del Centre Catalanista», fins aleshores es presentava com a «Portanveu del Centre Catalanista Gent Nova». Va ser el segon diari badaloní en català que es va publicar. El lema del setmanari era «Vergonya eterna á aquells que, despreciant son idioma alaban lo dels altres», extret de les paraules de Dante. Alguns dels seus col·laboradors van ser Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Lluís Via, Josep Anselm Clavé, Carme Karr, Josep Granger i París o Antoni Bori i Fontestà.
Gent Nova fa funcionar de plataforma dels Jocs Florals organitzats pel centre catalanista homònim, gràcies als quals va publicar textos de Josep Maria de Sagarra, Carles Riba, Josep Carner, Clamentina Arderiu o Joaquim Folguera, entre molts altres. Gent Nova va organitzar Jocs Florals a Badalona de 1904 a 1914.
Va ser una revista setmanal de tendència modernista dedicada a la literatura, les arts i les ciències. Es va publicar a Barcelona entre 1900 i 1906; i era la portaveu política de la Unió Catalanista. Els seus redactors provenien de la publicació Setmana Catalanista, favorable al catalanisme polític.
D'entre els seus redactors i col·laboradors cal destacar: Lluís Via, Víctor Català, POmpeu Gener, Geronni Zanné o Alexandre de Riquer.
L'Avenç, o originalment L'Avens, fou una revista cultural fundada l'any 1881 per Jaume Massó, amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall, però amb la incorporació de nous escriptors. La revista representava l'esperit modernista, innovador i catalanista, i es va desentendre totalment de l'antic català, medieval i arcaïtzant. En les seves diverses etapes es va editar cada quinze dies, un cop al mes o trimestralment.
L'ideari inicial de L'Avenç s'inspirava en les idees progressistes, catalanistes i federals de Valentí Almirall. Com a conseqüència d'aquesta actitud, defensen "el català que ara es parla" i una literatura menys retòrica i medievalitzant, adopten -per oposició al dels Jocs Florals- el lema de Josep Anselm Clavé, "Progrés, virtut i amor", difonen els moderns corrents culturals i promouen una crítica -literària i social- exigent. Aquesta orientació explicarà tot el procés de L'Avenç.
Subtítol "Periódico de dibujos para bordados y demás labores de señora: dedicado a las señoras profesoras."
Editada en la localitat barcelonina de Canet de Mar, el seu primer número va aparèixer el 14 de gener de 1894. De periodicitat en primera instància quinzenal i, posteriorment, setmanal. La seva fundació va ser promoguda per Marià Serra i Font, Bonaventura Gombau i Josep Cortils i Vieta. Va estar vinculada a Unió Catalanista i a la Lliga Regionalista i ideològicament s'adscrivia al regionalisme català, el conservadorisme i el catolicisme.
La Creu del Montseny amb el subtítol de "setmanari católic-regionalista" i el lema In cruce salus. In cruce vita (extret de la Imitació de Crist, de Tomàs de Kempis) sortí del 19 de març de 1899 fins al 29 d'abril de 1900 amb un total de 58 números. El setmanari és producte de la rehabilitació sacerdotal del director, Jacint Verdaguer. El poeta acabava d’obtenir el perdó del tribunal eclesiàstic de Vic i tornava a tenir llicencies sacerdotals. El nom de la publicació és perquè el director tenia una relació amb el Montseny i fa una fusió amb el símbol cristià, la creu.
Diari creat pels catalans de l’Uruguai. Aparegué imprès en català entre el 1885 i el 1888, i sortiren 168 números. Foren directors, successivament, Josep Baitx i Balil, Enric Ràfols i Parés i un altre cop Josep Baitx. Dins de la seva línia ideològica, cal subratllar lemes com Tot per Catalunya i per Espanya, més tard Per la pàtria y per la pàtria, i també Pro Pàtria, a través dels quals hom pot observar una certa evolució cap a un nacionalisme més radical preindependentista. Pel que fa al contingut, s’hi publicaven treballs literaris, polítics i socials, i notícies sobre els catalans de l’Uruguai i de Catalunya.
Revista d’aparició irregular, fundada i dirigida (1908) a l’Havana per Claudi Mimó, i després per Josep Conangla i Fontanilles i per Josep Murillo.
Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números. Claudi Mimó i Caba, que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista. D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya. L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià. Entre els seus col·laboradors, cal esmentar entre d’altres a Carles Martí, Pere Coromines, J. Conangla i Fontanilles, Hipòlit Nadal i Mallol, Ventura Gassol, Josep Pineda i Fargas, S. Carbonell, Francesc Macià i Llussà, J. Murillo i Mombrú, A. Rovira i Virgili, Lluís Nicolau d’Olwer. També s’edità entre 1942 i 1959 -162 números-, iniciada per Vicenç Bernades i Viusà, també en català i ámb la mateixa línia independentista. Portaveu del Centre Català, contenia articles polítics, informacions del Centre i de la colònia catalana, de l’exili i de Catalunya. En aquesta etapa tingué com a col·laboradors J. Ventura i Sureda, Jordi Aarquer i Saltor, J. Pineda i Fargas, S. Carbonell, Josep Soler i Vidal, Ramon Fabregat i Arrufat, Miquel Ferrerr i Sanchís, Pere Foix i Cases, entre d’altres. Amb l’arribada al poder de Fidel Castro, i la prohibició del nou règim de publicar revistes en llengües estrangeres, deixà de publicar-se.
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871. Editat en català i amb el subtítol de Diari de Catalunya, va destacar, per sobre del terreny polític, en la seva producció cultural. Els seus principals impulsors van ser Pere Aldavert i Martorell i Àngel Guimerà. L'últim número apareix el 9 de maig de 1905.
La Veu del Montserrat fou un setmanari de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada, escrit en català. Fou fundat el 2 de febrer de 1878 pel canonge vigatà Jaume Collell, al municipi de Vic. La revista arribà a ser portaveu del catolicisme moderat i el catalanisme regionalista a Catalunya. El periòdic es creà l'any 1878 inicialment com a setmanari, però el 1900 passà a ser mensual. La publicació, tot i que duia el subtítol de setmanari popular de Catalunya, es definia a si mateixa com a revista de caràcter personal, i naixia per propugnar «ardidament y sense mixtificacions les justes reivindicacions del regionalisme en conformitat ab les normes pontificies». Més enllà de respondre a les aspiracions periodístiques i polítiques del seu creador, la publicació naixia, doncs, com a reivindicació d'un cristianisme que donava suport al catalanisme, amb el lema de “Pro aris et focis” (‘per a l’altar i la llar’, que identificava amb 'per a Déu i la pàtria').
Revista literària catalana fundada a Barcelona el 1868 per Francesc Pelai Briz. Segons deia a la seva portada, pretenia ser un diari fet per escriptors catalans, mallorquins i valencians, i la seva causa era la defensa de la unitat de la llengua.
Hom el considera la continuació del Calendari Català i òrgan oficiós dels Jocs Florals, a l'estil de l'Armana Prouvençau amb el Felibritge. Tenia pretensions polítiques i es presentava com a eclèctica i amb nombrosos col·laboradors, entre els quals hi havia el grup de Frederic Mistral. La publicació fou interrompuda el 1869, però fou represa del 1878 al 1883, també sota la direcció novament de Francesc Pelai Briz.
Entre els seus col·laboradors, s'hi poden destacar Isidre Reventós i Amiguet, Joaquim Rubió i Ors, Teodor Llorente Olivares, Serafí Pitarra, Marià Aguiló i Fuster, Jacint Verdaguer, Víctor Balaguer, Pau Parassols i Pi i Joan Maragall.
Lo Geronés va ser un setmanari d'informació general creat pel Centre Catalanista de Girona[1] el 1894 i el primer exemplar va parèixer el 7 d'abril, a un preu de deu cèntims. De 1908 fins a la seva disparició el 16 de febrer de 1909 va ser diari i es va afegir a la capçalera «diari nacionalista». Era d'orientació catalanista i conservador.
A l'inici va ser imprès a la premsa del Diario de Gerona, dirigit per Santiago Masó, que era força afí a les idees del Centre Catalanista.
Va ser dirigit per Frederic Gispert i Serra i després per Joaquim Botet i Sisó, hi col·laboraren entre d'altres Pere Vayreda, Antoni Vives, Emili Saguer i Prudenci Bertrana. El seu contingut és predominantment polític, amb un enfocament catalanista, i conté cròniques de l'estranger, Espanya i Catalunya, així com un apartat de notícies de Girona, precedides de notes oficials i una secció literària important.
L'any 1916 la revista comença una segona etapa sota el nom de El Gironès, i Rafael Masó i Valentí en dissenya la capçalera. A partir de l'agost de l'any següent la revista s'imprimeix a la Impremta Masó, i tal com explica al catàleg "Treballem per l'art". La Impremta Masó de Girona (1889-1992) de la Fundació Rafael Masó, se li afegeixen en els anys següents diversos suplements:
Nostres Lletres (1919)
Nostres Arts (1919)
Nostra Joventut (1919)
Fulla de Joventut Nacionalista (1921)
Fulla esportiva d'El Gironès (1922)
La revista deixa de publicar-se definitvament l'any 1924.
https://pandora.girona.cat/results.vm?q=parent:0000242168&s=3&t=%2Bcreation&lang=ca&view=hemeroteca
Precedent de Lo Teatro Regional (1892-1902)
Pels seus col·laboradors i per l'ambició de presentació i contingut, Mar Vella, que es diu "revista nacionalista de joventuts", i era el portaveu de la "Joventut Nacionalista de la Barceloneta", sobrepassa, de molt, el simple nivell dels butlletins que, en general, hem trobat fins ara en aquest apartat. En la primera plana del número de setembre del 1919, que enceta la publicació, ens diuen que els redactors de Mar Vella "no són amics de pròpies definicions; els llegidors que esguardin les nostres passes veuran aviat cap a on menen. Avui diem només: Mar Vella, si més no, serà una revista de civilitat i de raça". Hi escrivien regularmanet Tomàs Garcés, Josep Jordà. Josep Rovira i Armengol, Marià Manent i altres. Tenia dotze pàgines a dues columnes, els format 190x136 mm, i estava acuradament presentada. Malauradament no pogué passar del número 4, de desembre de 1919.
Publicació impresa en català, editada per un grup de catalans residents a Santiago de Cuba.
Aparegué entre els anys 1921 i 1922. Entre els articles que publicava n'hi havia de caire independentista, informava de les activitats de la colònia catalana i de Catalunya. Fou dirigida per Albert Daroca i Giralt, publicà al voltant de 13 números.
Òrgan de l'Asociación Literaria de Gerona.
Durant el primer any de publicació, entre 1876 i 1877, el títol de la capçalera va ser Revista de literatura, ciencias y artes: Órgano de la Asociación Literaria de Gerona. A partir de llavors i fins al final de la seva activitat, el 1896, la capçalera va passar a dir-se Revista de Gerona, i va esdevenir portaveu també de la Sociedad Económica de Amigos del País de Girona.
Biblioteca Virtual Prensa Histórica: Revista de literatura, ciencias y artes: Órgano de la Asociación Literaria de Gerona i Revista de Gerona.
Continuació de la revista El Cronicón Ilerdense, que canvia de nom al número 20 (18 de juliol de 1875) per a anomenar-se Revista de Lérida. Es convertí des del primer moment en el portaveu dels homes de lletres i de cultura de la ciutat de Lleida, bona part dels quals havien constituït primer l'Ateneo Leridano i el 1875 la Sociedad Literaria y de Bellas Artes: Manuel Pereña i Puente, Carles Nadal-Ballester, Josep Sol i Torrens, Frederic Castells, Manuel Castells, Mariano Pérez... S'edita fins a 1879.
Borrell, Josep i Paquita Sanvicén. La Renaixença a Lleida. Lluís Roca i Florejachs - Josep Pleyan de Porta. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 1988.
Subtítol: Portaveu nacionalista adderita de la Federació d’entitats nacionalistes catalanes de Cuba.
ESTUDI PERPINYA. Patrimoine numérisé de l'Université de Perpignan
Descripció: Idil·li
Tema: Al millor llibres de poesies literàries publicat amb data no anterior a l’agost de l’any passat.
Publicació: La Renaixensa, any XVIII, 1888 (p. 331-333)
Observacions:
Observacions generals: Els accèssits no es publiquen al volum corresponent dels Jocs Florals de Girona de 1921 i, per això, sorgeixen alguns dubtes sobre l’autoria de tres accèssits de prosa narrativa que es corresponen als premis del Consistori i Francesc Bartrina, que podrien correspondre a Carme Montoriol, Lluís G. Pla i Josep Palomer. D’altra banda, els premis musicals van correspondre als “mestres Juncà, Toldrà, Palau i Català”.
Font: Coll Ramírez, Susanna: "El certamen literari de Sant Feliu de Guixols (1884-1886)". Revista de Girona, núm 189, juliol-agost 1998 (p. 45-49).