Un bergudà poco o gens recordat i reconegut com a tal és el mestee i pedagog Anicet Villar i Villar, nascut a la població de Cercs el 1895. En aquesta vila va passar part de la seva infantesa.
Mestre vocacional, començà els seus estudis el 1913, acabant-los el 1917. Destacà en el camp de la pedagogia, especialment en l'edició de la pedagogia, especialment en l'edició de llibres d'escola, arribant a la publicar una quarentena de títols vinculats al camp del magisteri, en vàries especialitats.
Tingué diversos destins i càrrecs en el món de l'ensenyament, el primer dels quals a Marçà, al Priorat, lloc on arrelà, després seguiren: Portbou, Sant Feliu de Llobregat i a partir del 1931 Barcelona, a l'escola Pere Vila. Alumne de Pompeu Fabra en llengua catalana, en els anys de la II República va ser un impulsor destacat de la promoció del català a les escoles. Formà part del Consell Directiu de la Casa del Mestre de Barcelona i dirigí la revista pedagògica Avante. Va ser en aquest període quan es va iniciar en la publicació d'obres adreçades a l'escola.
Precisament arrel d'aquestes publicacions, i sols en els llibres, va canviar el seu segon cognom pel "dels Serchs", en recordança a la seva vila nadiua, encara amb l'ortografia tradicional.
Passada la Guerra Civil va ser depurat i hagué d'exercir el seu magisteri a Castella (1940), retornat a Barcelona, ben aviat va reprendre la publicació d'obres dedicades a l'ensenyament, gairebé sempre a l'Editorial Salvatella, primer en castellà, reintroduint el català en alguns temes a partir de finals dels anys cinquanta. Aquests anys ocupen la major part de la seva carrera i producció bibliogràfica.
Potser l'obra més representativa de la seva producció és el llibre de lectura Terra i ànima, "lectures sobre coses de Catalunya", editat per primera vegada el 1934, esgotat de seguida, i reeditat ja el 1935. Encara avui és l'únic llibre seu que es manté present al catàleg d'Editorial Salvatella en la setena edició; adaptat als temps, ha canviat les il·lustracions i alguns textos. Ha estat sens dubte la seva obra de més èxit. El 1942 n'efectuà una adaptació al castellà: Tradición y paisaje, també ben representativa de les circumstàncies de l'època.
Els lligams d'Anicet Villar amb el Berguedà varen ser sempre més sentimentals que efectius, així sembla confirmar-ho el contingut de Terra i ànima, referit a Catalunya, que inclou, grans temes berguedans, en els apartats corresponents al guió de l'obra: Berga i Queralt, el Pi de les Tres Branques, el Llobregat, el Rescat de les Cent Donzelles, el Comte Arnau, etc.
Encara en la darrera edició va afegir un poema dedicat a Queralt . Visità Cercs, i diversos llocs del Berguedà, quan preparava l'edició d'aquest llibre i recorria Catalunya amb cotxe.
Vinculat a Marçà (Priorat), on es va retirar, allí va rebre l'homenatge dels seus antics alumnes. L'ajuntament va decidir dedicar-li l'escola de la població, que porta el seu nom. Morí el 1980.
Bona part dels seus llibres són conservats a l'Arxiu Comarcal del Berguedà.
Pedrals, X. "Anicet Villar, de Serchs", L'Erol, p. 44-45