«Siats de natura d’anguila»: Bernat Metge i Barcelona  és el número 9 de la col·lecció d'itinerari literaris autoguiats que publica de manera regular la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona. La presentació, el guió i la selecció de textos van anar a càrrec de Joan Santanach, Albert Soler, Pilar Martínez, Hèctor Mellinas, Irene Tetteh i Arnau Vives.

***

Bernat Metge és un dels grans escriptors de la literatura catalana de tots els temps. La seva obra representa una aportació de primer ordre a la literatura europea medieval. Els seus textos, llegits resseguint els carrers de la Barcelona antiga, permeten viatjar en el temps i submergir-se en un moment fascinant de la història de Catalunya.

De la Barcelona del segle XIV en resten alguns monuments significatius —encara que amb modificacions posteriors—, diverses restes arqueològiques i, sobretot, un traçat urbà gairebé inalterat. La proposta que fa la ruta «Siats de natura d’anguila»: Bernat Metge i Barcelona pretén combinar textos de l’època, coneixements de les circumstàncies històriques i itineraris pels carrers i espais de la ciutat antiga on van ser imaginades i escrites les obres de Bernat Metge i on, si més no en part, tenen lloc.

Barcelona era la primera ciutat de la Corona. Hi residia la cort i era el centre polític, administratiu i comercial del regne. Ben comunicada per mar, projectava la seva influència a tota la Mediterrània. Al mateix temps, era lloc de confluència de persones, d’idees i de béns. Es tractava d’una ciutat activa i bulliciosa, que gaudia dels beneficis de ser capdavantera en tot, prima inter pares de ciutats com Saragossa, València o Palma; però que també patia com ningú les conseqüències de les malvestats de l’època, com ara les fams o les pestes, o els conflictes socials i polítics.

Bernat Metge era un alt funcionari de la cort, un membre de la cancelleria reial, l’aparell burocràtic de l’estat. La seva preparació com a canceller i també la seva proximitat amb la cort expliquen les peculiari-tats de les seves dues obres mestres, el Llibre de Fortuna i Prudència (1381) i, sobretot, Lo somni (1399). La seva estreta relació amb el poder, alhora, li comportarà problemes amb la justícia en diferents moments de la seva vida, uns conflictes que els seus llibres reflecteixen. D’aquesta manera, Metge desenvolupa una literatura innovadora, arriscada, connectada amb les novetats literàries que es difonien en aquells moments a occident, i al mateix temps ens parla de la seva realitat i de les seves circumstàncies personals.

Bernat Metge dialoga amb la literatura i el món del seu temps; és per aquesta raó que la present proposta inclou textos literaris d’altres autors contemporanis, com sant Vicent Ferrer o fra Francesc Eiximenis, i d’autors lleugerament posteriors, com Joanot Martorell; però també incorpora textos no literaris, com ara processos judicials, o cartes dictades pel mateix rei, algunes de les quals redactades per Metge. S’ofereixen tots aquests textos en la seva versió original, per bé que en regularitzem l’ortografia segons els usos actuals i hi afegim algunes notes lingüístiques. En llegir-los, el lector comprovarà que el català antic li és bastant més proper i comprensible del que podia suposar abans d’encarar-s’hi. Cal saber, tanmateix, que els textos catalans en vers eren escrits en occità, seguint la tradició de la poesia trobadoresca introduïda a Catalunya a la segona meitat del segle XII; en aquests casos, el lector trobarà una traducció al català actual, a continuació dels originals occitans.

Aquest itinerari s’ha creat amb motiu de la com-memoració del sisè centenari de la mort de Bernat Metge, comissariada per Mariàngela Vilallonga, per encàrrec de la Comissió de Commemoracions de la Generalitat de Catalunya.