L'itinerari literari La Casa Masó literària és el número 8 de la col·lecció d'itineraris literaris autoguiats que publica de manera regular la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona. La presentació, el guió i la selecció de textos ha anat a càrrec de Narcís-Jordi Aragó i Masó.
***
Rafael Masó i Valentí, arquitecte i poeta, nascut a Girona l’any 1880, va formar part, amb veu pròpia, del corrent arquitectònic europeu més avançat de la primera meitat del segle xx, i va ser un dels artífexs de la incorporació gironina a l’avantguarda cultural catalana del seu temps. Mort prematurament als 55 anys, el 1935, va deixar el rastre d’una profunda identificació amb la seva ciutat. Va construir-hi la major part de la seva obra i va dedicar les millors energies a impulsar la vida col·lectiva en el triple front de les lletres, les arts i la civilitat. Va aglutinar artesans, va promocionar artistes, va projectar una escola d’arts i oficis i va crear la societat Athenea, destinada a acollir en el seu si les ciències, la música, la dansa, la literatura i les arts plàstiques amb criteris innovadors. Regidor municipal en dues etapes, empresonat en dues ocasions per les seves conviccions catalanistes, va assolir per la seva dedicació cívica la condició de ciutadà exemplar.
Entre 1911 i 1919, Rafael Masó va rehabilitar i reformar la casa natal del carrer de les Ballesteries de Girona. Va integrar quatre habitatges contigus en un de sol, convertit en la casa pairal de la família i en una llar confortable on pares i fills poguessin viureamb una austera però digna comoditat. Va utilitzar l’immoble com un banc de proves per aplicar-hi els seus criteris sobre l’interiorisme domèstic d’acord amb els postulats estètics del noucentisme. El seu designi era lligar la modernitat amb la tradició i els nous estils amb l’herència del passat. En el moment en què la seva família, d’origen no gironí, havia assolit un nom i un prestigi entre la burgesia local, Masó va voler que la rehabilitació de l’estatge expressés plàsticament el seu arrelament definitiu a la ciutat.
La fama de Masó com a arquitecte ha projectat una ombra massa espessa sobre la seva condició d’escriptor i de poeta. Amic personal de Carner, de López-Picó i de Bofill i Mates, Masó va conrear intensament la poesia en els anys d’adolescència i joventut, va publicar en nombroses revistes, va participar en la instauració dels Jocs Florals a Girona, va ser reiteradament premiat en certàmens literaris i va ser inclòs per Eugeni d’Ors com a poeta en l’Almanac dels Noucentistes. Tot i que la feina absorbent de l’ofici frenés la seva inspiració lírica, va impregnar d’un alè poètic la seva arquitectura. Carles Rahola va dir d’ell que, en realitat, mai no va deixar de ser poeta i que «gràcies a aquest do de poesia va poder realitzar algunes de les seves obres més personals».
L’obra poètica de Rafael Masó és dedicada en bona part a glossar les gràcies de la seva llar i reflectir l’engrescament amb què va viure la seva rehabilitació. Això sol ja convertiria l’immoble de les Ballesteries en un «espai escrit», una casa literària. Però la vinculació de l’habitatge amb el món de les lletres va créixer, ja en vida de Masó, quan va ser lloc d’acollida i de reunió dels poetes més destacats del noucentisme, i ha continuat generant literatura en els anys posteriors i fins avui mateix, sobretot a partir de l’any 2007, en què l’edifici ha passat a ser propietat de l’Ajuntament de Girona, seu de la Fundació Rafael Masó i espai museístic visitable com a part indispensable del patrimoni ciutadà.
Un recorregut per la Casa Masó de la mà dels escriptors contemporanis permet descobrir, paral·lelament als seus valors històrics, artístics i sociològics, les seves ressonàncies poètiques i literàries.