Anem fins al carrer Major. El primer trencant que trobarem a l’esquerra és el carrer Cavallers. I és al número 6, a la casa que s’havia conegut com el mas de Guillem Joan, on es diu que va néixer la Comtessa de Molins.
Les gestes d’aquesta dona que comandava grups de bandolers, s’expliquen en el romanç de Càndid Miró:
Ai, Comtessa, el vostre fat
era d’ésser bandolera.
I al moment del dur combat,
demostrant a tots qui mana
i lluitant com una fera,
sou triada capitana.
¿Qui és el cap de la partida,
del Capcir a l’Empordà,
més ferotge i decidida,
per boscats, erms i camins?
Bé tothom us respondrà:
la Comtessa de Molins.
[...]
La Comtessa ja és llegenda,
més llegenda com més va;
no hi ha dona més odiada
ni envejada a l’Empordà.
I en aquest fragment de Les bruixes de Llers, de Carles Fages de Climent:
Ai, dama de Quermançó,
castell de Vilajuïga,
un cavall i una cançó
que el vent i la terra lliga!
[...]
Posa brida a Belfegor,
calça l’esperó de plata;
la segueixen per amor
set bandits a salt de mata.
la comtessa sap camins,
coneix els guals de la Muga
i cull a Pont de Molins
clavells i matafaluga.
[...]
El castell li fou petit,
la plana li fou estreta;
cap anell no duia al dit
perquè hi volia un cometa.
[...]
La comtessa de Molins
diuen que és una gran dama:
té una espluga de robins
i un cavall, sepulcre i flama.