En aquest carrer, el carrer Peralada, es troba l’escola on va ensenyar Maria Àngels Anglada entre 1964 i 1976, el col·legi de les Mares Escolàpies. L’ensenyament va ser un dels eixos de la seva vida. Va ser professora de clàssiques i de literatura i llengua catalana i sempre va transmetre els seus coneixements amb inusitada passió. Ho testimonien totes les persones que la van tenir com a professora i la gran quantitat d’articles, poemes i escrits que ens va deixar sobre molts temes relacionats amb l’ensenyament, la lectura i, sobretot, la reivindicació política i cultural de la llengua, utilitzant molt sovint les planes de diaris i revistes empordanesos.
Els següents fragments d’articles d’opinió apareguts al llarg dels anys mostren la vessant periodística de Maria Àngels Anglada, vinculada a la defensa de la llengua, sobretot en els anys del postfranquisme, quan s'estaven posant les bases d'un nou tipus d'ensenyament a Catalunya.
En els darrers dies s’han multiplicat en els diaris i revistes els comunicats de grups de professors, partits polítics i altres entitats sobre la necessitat d’arribar a l’ensenyament normal de la llengua catalana a les escoles i als instituts. [...] No cal ser «alarmista» per observar el progressiu embordeïment de la nostra llengua: els calcs constants, els calcs d’aproximació, l’empobriment del vocabulari, i fins i tot la confusió fonètica, molt més greu.
Per què la majoria dels catalans no vam poder reclamar a l’Estat central una indemnització pel fet que els nostres fills no van poder estudiar ni les beceroles de la seva llengua materna a l’escola, ni la història i geografia del nostre/seu país, ni la seva literatura, i es van fer grans en un país traduït, amagat, amb els seus grans mestres perseguits, bandejats o reduïts a la pura subsistència?