Deixem ara l’estació per seguir Maria Àngels Anglada en els seus recorreguts, com si ens portés a passeig, com a la seva amiga que acaba de baixar del tren, i anem cap a la plaça del Mercat.
Avui, però, quan hem arribat a la plaça amb la meva amiga Maria –molt matinera– l’indret es troba bullent d’activitat. Com que ella, avesada a anar pel món, du molt poc equipatge, tot dintre de la seva «bossa màgica», ens hem aturat un xic a badoquejar davant de les parades de fruites, ara que les taronges s’ajunten amb les primeres maduixes, i que les verdures de primavera del país acaramullen els seus verds mengívols, a prop de tots els colors de les flors.
Ja abans de viure a la ciutat, des de l’any 1954 passàvem llargs estius i part de la tardor, sovint fins al novembre, a l’Empordà, a Vilamacolum, i cada dijous veníem a comprar al mercat de Figueres, seguint un costum de molts anys.